I si hem parat l’atenció en Joaquin i no en altre descendent d’Isidro, és per
ser el protagonista de la història al voltant de la qual gira aquest escrit.
Una història que relata un milacre, un agraïment i un compromís. El codicil del
testament de Joaquin Gironés Belda datat el 16 de desembre de 1853 ho detalla.
El dotze de desembre de 1825 arribà
a Aielo l’arquebisbe Simon López per administrar el sagrament de la Confirmació
als habitants del poble. El poble estava de festa. Molts habitants d’Aielo
anaren a rebre’l a l’entrada del poble, la majoria a peu, alguns amb el seu
cavall. Joaquin Gironés Sancho fou un dels que a llom del seu cavall anà a
donar la benvinguda a l’autoritat religiosa.
La gent seguia a l’arquebisbe en el seu camí fins l’església. Hi havia
alegria pels carrers, sorolls de l’aldarull de la multitud, de les campanes, dels
dispars d’armes de foc i de focs d’artifici. Tant de bullici espantà el cavall
de Joaquin que es desbocà i començà a córrer sense control. Joaquin a llom del
cavall que no podia dominar i anava desbocat per on volia, veient-se en perill
de mort, s’encomanà a la mare de Déu
demanant-li ajuda i alhora fent la promesa que si se salvava faria construir
una imatge de l’Aurora.
“…se
reclamó a María Santísima suplicándole encarecidamente que, si le liberaba del
peligro de morir, el que en aquel acto se hallaba haría construir a su consta
una Imagen con el título de la Aurora colocándola en su casa para eterna
memoria…”
Joaquin se salvà. Fou un milacre.
“…en
efecto dicha Soberana Señora oyó sus suplicas, y el resultado fue que con tanta
velocidad como corría el caballo, al llegar este a la pared de la casa de
Joaquin Alemany, situada en la calle de San Antonio se paró quedando inmóvil y
dando tiempo al jinete para que bajase naturalmente como así lo efectuó, y se
llevó dicho caballo del ramal a su casa con la mayor tranquilidad...”
I aquesta va ser la
raó per la qual es va tallar la imatge
de l’Aurora, que posteriorment es col·locà en un armari dins la casa dels
Gironés. Aquest 2025, fa 200 anys. Una imatge que tothom al poble podia
venerar, segon especifica el codicil del testament de Joaquin Gironés Belda.
“…los
codiciliantes y algunas personas religiosas le ofrecen el culto y veneración
que se le debe rezándole diariamente por las tardes y noches el santísimo
rosario con otras plegarias y oraciones devotas, costeando anualmente en cada
segundo domingo de septiembre una fiesta o dobla solemne en esta parroquial..”
El codicil especifica fins i tot la festa que els hereus de la casa i de la
imatge han de fer per l’Aurora.
“…fiesta
que se compone de tercia, misa con revestida, si es posible sermón, vísperas,
completas, procesión general, cera y vuelo de campanas...”
També detalla una horta que deixa en herència a la partida del Canto de
l’Hort, confrontant amb el camí del Moli
Nou, i que els guanys servirien per a pagar les despeses derivades de la festa,
o la línia successòria que havia d’heretar la casa i la imatge: el fill major en
primer lloc i els homes abans de les dones.
“... con el objeto de que sea en todo tiempo
la imagen de la Aurora pertenencia de los Girones descendientes en línea neta
del otorgante Joaquín Girones…”
Alhora concreta que s’havia de fer en el cas de vendre la casa i la imatge queia
en mans d’altra família.
“…el
caso de enagenarse la casa a favor de otro extraño se hará con la condición de
abrirse una puerta a la calle donde ahora existe la del balconcito de encima de
la cueva como oratorio público, colocándose encima de dicha puerta un retablo
de la Imagen de la Aurora de ladrillos finos y haciéndose dos tabiques, el uno
donde se hayan la puerta de la salita y el otro al liston del arco de la alcoba de modo que quede independiente el
oratorio de la casa para que el dueño de la Aurora y devotos puedan rezar y hacer
las platicas religiosas que gusten sin ningún obstáculo...”
La família dels “Gironés”, segle rere segle, ha tingut
cura de la imatge reverenciada. Durant la guerra civil, uns exaltats volien
destrossar la Mare de Déu de l’Aurora. Acudiren a la casa amb la intenció
clara, però Vicent Mateu, que era encarregat de les terres de la família i just
estava en eixe moment en casa, els parà els peus. Era un home gran i amb una
forca a la mà els espantà. Sortosament. Però els exaltats amenaçaren que
tornarien. Per si de cas, la família decidí fer
una paret davant de la imatge per tapar-la.
Mª Angeles Belda, la que va
ser cronista oficial d’Aielo, deixà escrit com se celebrava la festa en el seu
temps, a principis de segle XX:
“El
Rosario de la Aurora.-Los devotos de la Virgen del Rosario, acompañando a la
Aurora, imagen que afortunadamente se conserva en casa de don Rafael Colomer
Barber, hoy de su viuda dona Pilar Inglés, sacaban a la madrugada, a veces aún
de noche, cada domingo primero de mes, a la imagen de sus casa y la conducían
por las calles del pueblo acompañandola con el rezo del santo rosario cantado.
Era una piadosa despertà para todo el pueblo.”
Per tant estem parlant d’una casa amb història, no només per l’Aurora, sinó
pels qui l’habitaren. Els Gironés, fou un llinatge influent durant el segle
XVIII, XIX i meitat del segle XX. Per la
casa s’han succeït famílies benestants que estigueren presents en la vida
social del poble, participant activament. Molts destacaren convertint-se en persones
distingides: començant pel primer, el procurador Isidro, i seguint altres descendents.
Per exemple, ens consta que Isidro Gironés Belda, germà de Joaquin, en 1852 era
vocal d’una junta de la Beneficència que aportà rendes per a impulsar l’asil
municipal. Anys després, en 1884, trobem a un descendent,
Rafael Gironés Sancho que també formà part d’una junta de la renovada
institució Hospital beneficència de
Nuestra Señora del Rosario. (Continuació)
https://historiadeaielo.blogspot.com/2025/11/200-anys-de-la-imatge-de-laurora-i-la.html
